Joan margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memóries dinfantesa que tenen una profunditat il·luminadora. el poeta no espigola agendes o álbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostálgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta dentendre per qué són allá i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia. joan margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. un bon poeta fa duna anécdota personal un símbol universal. la intenció daquestes págines és descobrir el valor de la vida en una infantesa i adolescéncia que no sempre van ser amable. a la coberta, el lector veurá el nen margarit en un balcó de girona; també va viure a sanaüja, a rubí, a figueres, a barcelona, a santa coloma de gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de santa cruz de tenerife, don anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de cárrega que han impregnat per sempre més els seus poemes. amb la col·laboració de la generalitat de catalunya, departament de cultura.
